A la fi he acabat l'article. Evidentment, 37 pàgines, que si no, no és de lingüística (mínim, sempre, 20).
I m'ha encantat. I m'ha fotut molt.
Un company mig britànic em va dir que l'expressió per a això era "to scoop", que és quan treuen quelcom amb una cullera. Això expressa el fet que, després d'haver escrit un draft, fart ja de llegir i llegir, he pogut comprovar com la meva pobra imaginació no ha estat capaç sinó de refer una cosa que ja estava feta. I del 2005, a més a més. Justament l'únic article que no havia llegit dels que tenia d'en Fitch.
Per cert, que bona part d'una altra idea que tenia també la hi comenta. És a dir, que me n'han tret amb cullera i m'han pegat una puntada de peu com si fos una pilota.
L'article és fantàstic. És un review esplèndid que comenta tot allò que s'ha fet fins a la data sobre estudis que podrien ser classificats de biolingüístics (una mica la meva idea inicial). És un exemple de saber i de coneixement. Lectura obligatòria, a parer meu, per a tot aquell que vulgui dedicar-s'hi.
Em diuen que la part bona és que, com a mínim, he escrit coses que va escriure un home com Fitch. Només que 4 anys més tard (molt més malament i molt més ordenat; també era just el primer esborrany, però igualment). Em diuen, que ara només he de continuar llegint fins a posar-me al dia. I què collons vol dir això? Quan s'acaben les lectures? Quina sub-branca de la ciència no he tocat encara? Evidentment, la cosa no té fi. Costa d'assumir.
I la veritat és, que si no m'ho prenc així, no anirem enlloc. Si com a mínim la meva llengua nadiva fos la llengua actual de la ciència! En fi...
La pila d'articles torna a ser al seu lloc (elements nous, però continua allí). El dossier de genètica em mira amb cara d'entremaliat, de polissó que deim a Mallorca. I els llibres fan una cara llarga i resignada, perquè saben que molt poques vegades els he acabat completament.
És com una selva amazònica, però al contrari que la real: aquesta avança sense aturar.
