woensdag 18 november 2009

Ariadna

Ariadna

T'esper amb ganes, amb il·lusió... amb emoció... paternal.

Quan hi pens, se'm remou tot i em venen de cop totes les pors, els dubtes, les alegries i les emocions.

Desig que ens veiem a l'abril, i alhora no hi vull pensar, per si de cas.

Som a una espiral d'embulls, la més humana que he viscut mai.

zaterdag 15 augustus 2009

De grote mensapen


Ik ben weer in de zoo van Leipzig geweest.
Ik blijf drie maanden op de Max Planck Institut für Evolutionere Antropologie.


Daar kunnen de wetenschappers de vier species van grote mensapen onderzoeken.
Daar staat een gorilla.





We noemen ze dieren, maar als je een paar dagen de zoo bezoekt, en je kunt zien wat zij kunnen doen...
ik weet he t niet meer. Maar mischien is dier geen goed woord voor deze grote apen.


Dit is een bonobo, Joey, heet hij.




Het is echt spanned als zij in de ogen kijken...

Wat denken zij over ons op dit moment?

Zijn zijn hersens inderdaad zo beperkt? Of het is alleen maar, dat wij dat denken?

Zij is een chimpansee en heet Alexandra.








Chimpasees kunnen sommige gereedschappen heel goed gebruiken.












De orang-oetans hebben geen problem om in de ogen te kijken, niet zo als de gorillas.


Dit is een baby van orang-oetan een haar moeder. Echt leuk.









In iedere geval, naar deze tijd in de Max Planck, naar de seminaren en conferenties over genetica, primatologie en psicologie denk ik niet meer het zelefde over de mensapen.


Hoewel er een verschil is, natuurlijk.













Of niet?
Inderdaad, volgens de primatologie en biologie, zijn wij alle ook grote mensapen.

donderdag 6 augustus 2009

Notícies de la genètica del Max Planck

Avui, a la fi, he assistit a un seminari que feia en Johannes Krause, per a mi un científic brillant (el de l'esquerra de la foto).
Ens ha estat parlant dels procediments, ja força coneguts, per a extreure ADN antic (l'esterilització, la PCR, etc). Però un repàs del tema de mà d'un dels que més feina fa amb ADN neandertal és, simplement, una passada.

Ha estat un bon seminari on he recordat molts dels conceptes que he fet a classe de genètica enguany, al màster.
Però allò que m'ha sorprès més és quan ha comentat que havien demanat una mostra del clàssic Cro-Magnon per a fer-ne l'anàlisi.
Quan la feren, varen veure coses rares, marcadors que els sobtaven. Concretament la mostra tenia un haplotip molt comú, el T.
Ja amb la mosca darrere l'orella, decidiren fer una altra prova de C-14.
Idò resulta que la mostra no tenia més de 700 anys, en altres paraules, un medieval.
M'ha caigut el bolígraf de la mà.
Sospiten que qualcú del museu ha barrejat els òssos, però fins que no hi hagi noves datacions, el Cro-Magnon queda en entredit.

Per a flipar.

Darrerament, en Svante Pääbo (dreta de la foto), comenta molt una idea, que anys en darrere no deia: "de moment no hem trobat proves que hi ha hagués aportació genètica per part dels neandertals en els humans moderns. Però si hagués estat així, hauria estat poquíssima, amb molt poca repercussió. "
El meu company i amic, el biolingüísta Txuss, em va passar fa setmanes aquest video on ho podreu sentir.
MAPPING THE NEANDERTHAL GENOME [7.4.09]
A Conversation with Svante Pääbo

I de moment fins aquí puc llegir. Just diré que hi ha rumors a les fosques, una ombra podria haver tornat a l'est, el rumor d'un temor sens nom es remou inquiet...

En saber més del cert de veres, ho comentaré.

woensdag 22 juli 2009

El gap teòric


Avui he llegit un article que l'he estat ajornant des de fa molt. Bé, he llegit més d'un article, però concretament un, d'en Longa & Lorenzo, m'ha agradat força. És curiós com van les coses. El tenia de feia molt i no hi havia manera de posar-m'hi, sempre apareixia qualque cosa que o bé era més important (la típica feina per ahir) o bé semblava més interessant, o bé en aquell moment no tenia ganes.

Supòs que això havia d'anar així. Precisament ara que ja tenc decidit que una bona part de la mea tesi parlarà de l'adquisició del llenguatge, em trob a Leipzig, al Max Planck. Vaig descobrir per a la meva sorpresa que la companya que seu darrere meua es dedica a l'adquisició del llenguatge i em va comentar que al Journal Club havien llegit Lorenzo & Longa 2009, Beyond generative geneticism: Rethinking language acquisition from a developmentalist point of view. Em va sorprendre perquè per ací les teories generativistes no abunden precisament. La llàstima era que no estava a la llista del Journal i per això me l'havia perdut. Xerrant-ne d'això i d'allò em va comentar que s'havia sorprès de veure que en el fons (gràcies a la lectura d'aquest article) la teoria actual del minimisme sobre l'adquisició del llenguatge i la Usage-Based Theory of Language compartien moltes més coses en comú que no es pensava.


Estava acabant la darrera assignatura sobre tècniques de neuroimatge i no podia, però igualment me'l va passar, el vaig imprimir i l'he llegit mentre anava i tornava en avió cap a Mallorca. Molt bon orticle. Molt aclaridor. Hi citaven el que he llegit avui i vaig pensar, au, som-hi ja. Idò feia molt de temps que no llegia un article tan ben fet però sobretot tan útil. com he apuntat, aquesta vegada els autors estan invertits: Longa & Lorenzo 2008, What about a (really) minimalist theory of language acquisition?

L'he llegit de seguida, sense aturar, perquè realment era molt interessant. Tots els dubtes que sempre tenc i que em provoca la gent quan em demanen sobre el generativisme o el minimisme - del tipus, la GU com la consideraven abans; i ara?; la ment abans era considerada modular (seguint Fodor), ara també, no? etc - . Aquest article, un treball dur, de picar pedra dia rere dia, posa de relleu que la gent està embullada amb els conceptes més importants de la teoria. Hi examinen un munt d'articles sobre adquisició del llenguatge i demostren que cadsacú pren els conceptes que vol, però sobretot que més de 10 anys separen les concepcions que en tenen els minimistes d'aquelles amb les quals treballen els adquisicionistes. En fi, com diuen ells, un gap teòric d'una dècada separa els uns dels altres.

Aquesta setmana vaig anar a un Journal Club de psicologia evolutiva. Crec que la setmana que ve podré anar a un d'aquisició del llenguatge, a més a més d'un parell de Lab Seminars, un de lingüística i un altre de genètica. Mem si la feinada que tenc per fe m'ho permet de fer tot.

maandag 6 juli 2009

Ja som al Max Planck

Ja som a Leipzig, fent una altra vegada una estada a Alemanya, aquest cop com a doctorant.


El Max Planck és quelcom impressionant. Les coses com són.
Veure amunt i avall cada dia personatges com en Pääbö, Tomassello, Call... la veritat és que poc m'ho pensava fa un any.

En un sol edifici es concentren estudis de primer nivell sobre antropologia, genètica, cognició comparada i lingüística.

No hi ha res com tenir un govern al darrere amollant duros i duros. I ben invertits. La quantitat de publicacions que aporten, la quantitat d'experiments que duen a terme cada setmana fa alçar les celles, com a mínim.

Aquesta ciutat en té tres, d'Instituts Max Planck. A la ciutat veïna de Dresden, uns altres tres. Si no vaig errat, cada Bundesland en té com a mínim un, la qual cosa em pareix una bona política de cara a la investigació i a la promoció dels diferents Bundesländer. De fet, visc a l'edifici que tenen per als visitants que dirigeix el MP de matemàtiques. La meva companya de laboratori a Palma vindrà a l'agost a aprendre al MP de neuropsicologia, el qual no deixaré de visitar.

Haurem d'aprofitar tant com puguem aquests tres mesos a Saxònia.

maandag 1 juni 2009

Ways to protolanguage

Finalment, m'han acceptat a un congrés a Polònia. N'estic molt content!
És sobre evolució del llenguatge, precisament el tema central de la meva tesi.

La xerrada es titula "Faculty of Language: descent with modification". Supòs que enguany que he tingut Darwin per pa i per sal, ha acabat influint-hi (també hi ha un article d'en Marcus amb unt títol semblant, però d everes que no hi ha influït). El tema és l'actual estat del concepte de recursió, segons Hauser et al. (2002), les dades dels estudis d'altres espècies i com encaixa això en els estudis de paleoantopologia, genètica de poblacions i la teoria de l'evolució en general.


Ara just em queda acabar unes assignatures (Cognició Comparada i Exploració ARE en processos cognitius), investigar el Max Planck a fons, la ciutat de Lepizig a fons, preparar l'Oktober Fest (tenc un compte pendent hiustòric amb ella) cercar hotel a Torun, investigar si és ver que només puc anar-hi en tren des de Lepizig (vuit hores, buf..!), i acabar de decidir el tema del projecte d'investigació d'aquest segon màster (segurament un desenvolupament d'una qüestió de les que plateig a la xerrada; en una hora tenc una reunió amb el meu tutor de tesi per a decidir-ho) i finalment decidir amb el grup què presentarem a l'EVOLANG 2010. A més a més, és clar, de sol·licitar els ajuts per a congresos i etc.

També he d'investigar quines cevesses tenen a Polònia. A Txèquia, és clar, però a Polònia?

De moment he trobat la Grodziskie. Ja ho veurem, va dir un ceg.





maandag 23 maart 2009

Scoop (out)

A la fi he acabat l'article. Evidentment, 37 pàgines, que si no, no és de lingüística (mínim, sempre, 20).
I m'ha encantat. I m'ha fotut molt.
Un company mig britànic em va dir que l'expressió per a això era "to scoop", que és quan treuen quelcom amb una cullera. Això expressa el fet que, després d'haver escrit un draft, fart ja de llegir i llegir, he pogut comprovar com la meva pobra imaginació no ha estat capaç sinó de refer una cosa que ja estava feta. I del 2005, a més a més. Justament l'únic article que no havia llegit dels que tenia d'en Fitch.
Per cert, que bona part d'una altra idea que tenia també la hi comenta. És a dir, que me n'han tret amb cullera i m'han pegat una puntada de peu com si fos una pilota.

L'article és fantàstic. És un review esplèndid que comenta tot allò que s'ha fet fins a la data sobre estudis que podrien ser classificats de biolingüístics (una mica la meva idea inicial). És un exemple de saber i de coneixement. Lectura obligatòria, a parer meu, per a tot aquell que vulgui dedicar-s'hi.

Em diuen que la part bona és que, com a mínim, he escrit coses que va escriure un home com Fitch. Només que 4 anys més tard (molt més malament i molt més ordenat; també era just el primer esborrany, però igualment). Em diuen, que ara només he de continuar llegint fins a posar-me al dia. I què collons vol dir això? Quan s'acaben les lectures? Quina sub-branca de la ciència no he tocat encara? Evidentment, la cosa no té fi. Costa d'assumir.

I la veritat és, que si no m'ho prenc així, no anirem enlloc. Si com a mínim la meva llengua nadiva fos la llengua actual de la ciència! En fi...

La pila d'articles torna a ser al seu lloc (elements nous, però continua allí). El dossier de genètica em mira amb cara d'entremaliat, de polissó que deim a Mallorca. I els llibres fan una cara llarga i resignada, perquè saben que molt poques vegades els he acabat completament.

És com una selva amazònica, però al contrari que la real: aquesta avança sense aturar.