vrijdag 20 juni 2008

El final que comença el principi


Avui ha estat el darrer dia a l'escola de primària on he fet feina aquest curs. Un sol alumne, però el de cor més gran. El pobret s'ha emocionat i no volia llegir la carta/diploma que li havia fet. Fins i tot es pensava que era una de les temudes "notes" que enviam als pares quan no han fet bonda.

Idò ja s'ha acabat.

Ja hem trobat pis, al casc antic, com volíem. També hem donat d'alta el telèfon. Fins i tot he començat a fer paquets (llibres, que és el que tenc més).
Traslladaré els meus exèrcits nan, norsca i imperial i ocuparan orgullosos noves contrades d'aquesta ciutat.

Encara que no ho paregui, aquesta és una ciutat que cuida de l'illenc. No és molt bella, i de fet és un pecat del creixement urbanístic. Però la gent de sempre ens cuida'm entre nosaltres, i això està bé. Almanco tenim això. Estic temptat d'amollar un dels nostres "tanmateixos", però m'aguantaré.
Si la feina al grup és bona, crec que tindré els pilars fonamentals. Si apareixen un o més "sprandels" (carcanyols*), esper que els pugui trobar un ús útil i beneficiós.


Geen opmerkingen: