El darrer bastió: un blog

Nou article sobre l'evolució del llenguatge

2012-01-10T06:52:00.000-08:00

Barceló-Coblijn, L. (2011) A Biolinguistic Approach to the Vocalizations of H. Neanderthalensis and the Genus Homo. Biolinguistics 5.4: 286-334.

Cedric Boeckx a Mallorca

2011-10-31T04:06:00.000-07:00

Títol: The human language faculty: Ontogenetic and phylogenetic reflections in light of Complex Systems Science

Autor: Cedric Boeckx (Institut Català de Recerca i Estudis Avançats - Universitat Autònoma de Barcelona)

Afiliació: ICREA (Institut Català de Recerca i Estudis Avançats) - UAB (Universitat Autònoma de Barcelona)

Data: 14th October

Lloc: Guillem Cifre de Colonya building, Seminari de Psicologia

Hora: 12 a.m.

Resum:

En aquesta xerrada mostraré que certes assumpcions que es fan generalment en Lingüística i d'altres disciplines relacionades, per bé que molt plausibles a primer cop d'ull i prou acceptades, esdevenen vertaders obstacles de cara a una integració genuïna de la lingüística en les ciències naturals. Proposaré un conjunt d'assumpcions alternatives, pres del camp d'estudi dels Sistemes Complexos, i mostraré com aquestes nocions i assumpcions faciliten aital integració, alhora que esclareixen aspectes del desenvolupament de la capacitat lingüística humana tant en l'individu com en l'espècie.

Sobre l'autor:

Cedric Boeckx is un lingüísta amb una trajectòria destacada, interessat en la recerca sobre la facultat del llenguatge, l'arquitectura del llenguatge i com funciona i es desenvolupa al cervell humà. És un dels promotors més importants d'un camp d'estudi recent, la biolingüística, en el qual se cerca la integració de la perspeciva biològica en la investigació lingüística.

Per saber-ne més vegeu:

Boeckx, C. & Grohmann, K. (2007). The Biolinguistics manifesto. Biolinguistics, 1: 001-008.

Di Sciullo. A. M., Piatelli-Palmarini, M., Wexler, K., Berwick, R. C., Boeckx, C., et al. (2010). The Biological Nature of Human Language. Biolinguistics, 4,1: 004-034.

Co-editor with A. M. Di Sciullo. The Biolinguistic enterprise. (2011).Oxford University Press [Abstract and contents]

BIOLINGUISTICS, a peer-reviewed journal exploring theoretical linguistics that takes the biological foundations of human language

Biolinguistics Blog : with variety of material pertaining to the field of biolinguistics and a Google Calendar with upcoming biolinguistic events.

Complex Systems in Linguistics Workshop

2011-09-07T05:18:00.000-07:00

Complex Systems in Linguistics Workshop (5 de setembre 2011) comunicació:

Barceló-Coblijn, L. & Gomila, A. (2011). Syntactic development at 25 months: a critical phase transition of grammatical rule induction. Workshop on Complex Systems in Linguistics, at the University of Southampton, United Kingdom. Abstract

The biolinguistic sense of duality of patterning

2011-06-18T01:02:00.000-07:00

Barceló-Coblijn, L. (2011, 27 de juny). "The biolinguistic sense of duality of patterning", seminar organized by the Grup de Biolingüística, Universitat de Barcelona. [seminari, anglès]

Evolució de la percepció i del llenguatge

2011-06-07T06:24:00.000-07:00

Barceló-Coblijn, L. (2011). Co-Evolution of hearing and speech in the genus Homo: the acoustic effect of air sacs on vocalizations and the consequences of their disappearance. Fourth Iberian Conference on Perception, CIP-Mallorca 6-8 July 2011. Abstract [English]

Dos treballs al lingbuzz

2011-05-27T02:41:00.000-07:00

Després de dubtar i de comentar-ho amb la gent, m'he decidit de pujar un parell de treballs al lingbuzz.

Sobretot el de recursió, és una llàstima que els de la revista s'hagin torbat tant (una revista que no té suport electrònic, pel que veig, cosa sorprenent avui dia), i és clar, les idees que pogués aportar-hi queden un pèl enfora, tenint en compte el vertiginós rumb de la paleogenètica.

Barceló-Coblijn, L. (submitted) A Biolinguistic Approach to the Mosaic of H. neanderthalensis Vocalizations. lingBuzz/001269

Barceló-Coblijn, L. (in press) Evolutionary scenarios for the emergence of recursion. Theoria et Historia Scientiarum: International Journal for Interdisciplinary Studies lingBuzz/001270

Sobre la #catalan revolution

2011-05-20T03:05:00.000-07:00

Aquests dies són intensos, per molts de motius, com diu en Partal a Vilaweb. Personalment, he de dir que

-vot d'ençà 1998,

-he viscut com es declara culpable de robar 2000 milions de pessetes un president balear (conegut com el guarà de Bunyola o també Canyelles) però que se'n salva perquè ha prescrit; i el seu deixeble, el lladre Matas, està encausat per una quantitat immensa de delictes. La que ha estat presidenta del Consell de Mallorca durant 12 anys, na Munar igualment encausada, com el seu col·lega de ex-partit, en Nadal.

-he viscut com el PP entrava a Cort (ajuntament de Palma) gràcies a que desaparegueren les llistes de vots d'un barri, on s'esperava que donàs entrada a UM.

-he viscut la decepció gràcies a la divisió eterna entre ERC, PSM, Entesa, etc

IMATGE:

Concentració a Palma, a les 18h més o manco

-No estic gens d'acord amb l'article d'en Quim Monzó. Es pensa que tots els que estan d'acord o van a la protesta, som txitxarel·los de 17, 18 anys. em sorprèn la prepotència amb què parla, com si ell per ser més vell i amb més experiència (quina, com, de què, se n'hauria de parlar), l'hagi fet posseïdor de la veritat revelada. Ah, que ell sí va córrer davant els grisos. Vaja. Perdó per no ser-hi. És això, senyor Monzó? Ah, que al seu temps tots teníen valors i propostes de veritat, hi havia compromís de veres, no? I què ha passat amb tot això? On ens ha duit? El menyspreu que destil·la el seu article no és merescut. Pretenen que una acció no dirigida tengui de cop i volta l'estructura d'un d'aquests partits que dirigeixen els diaris i col·loquen els articulistes per a que els facin la propaganda adequada. Idò no, no estan estructurats, però sí que saben allò que no volen. I uns no volen A, B, i C i els altres B, C i D. I d'aquí, a un consens. Què vol, en quatre dies, senyor Monzó? O bé no han estat anys i panys els de la seva assenyada i experimentada generació per a muntar el circ que tenim ara? Vós reis de la frase "Mamá, ¿me das dinero para ir a la acampada?". Uns segurament no en tenen. Però d'altres que escriuen directament a La Vanguardia el demanen per a escriure textos que ni fan nació, ni estat, ni culturitzen ni aporten veritats revelades. Així que, manco fums, l'amo. Que no per aparèixer a un diari tens més coneixement que qualcuns dels al·lots i no tan al·lots que hi acampen. Quant a que el hashtag sigui en anglès, clarament és un missatge a tota la comunitat que el pugui rebre, sigui del país que sigui. I qui no vegi això, que ho deixi estar, passi pel finestró, cobri i a viure la seva bona vida.

Tornem al tema: quan veig que la gent a al fi surt al carrer en tantes de places, no puc si no emocionar-me. A la fi surten. Només els ha costat 40 anys de dictadura + 40 anys de pseudo-democràcia amb un rei imposat, etc.

Dit això, veig que de sobte apareix el hashtag #spanishrevolution i just després un altre #catalanrevolution. El segon no em molesta, ni molt manco. Però em deman fins a quin punt els dos estan relacionats; fins a quin punt els dos parlen del mateix, es queixen del mateix, en fi si té sentit un o altre en el context actual. D'això se'n parlarà durant dècades, segur. I qualcú farà una tesi doctoral sobre la #catalanrevolution, exhaltant fins allà on pugui la revolució catalana paral·lela a l'espanyola, i un tercer vindrà i la mitifcarà, com s'ha intentat fer amb l'època negra de la literatura catalana, a partir de 1714: Lucrècia, de Ramis, no és cap meravella, es miri per on es miri. Simplement és el que hi ha. I punt. De la mateix manera que les homilies d'Organyà són el que són, i punt.

Dic això perquè el que es viu ara mateix a la plaça mal anomenada "d'Espanya" a Palma, aquella on hi ha en Jaume I el conqueridor, no és un moviment independentista. I pel que m'arriba de companys de Barcelona, a plaça Catalunya la cosa tampoc no va majoritàriament per aquí. És clar que n'hi ha, d'aquests, altrament no hauria aparegut el hashtag #catalanrevolution.

En comptes d'acabar el maleit tercer article/capítol de tesi estic reflexionant sobre això, perquè realment el cos em demana viure aquests moments, vull sentir, escoltar i captar què es mou, es forma i es desenvolupa en aquestes places. Legint ací i allà he trobat una reflexió molt interessant d'en Jordi Nebot, que em convida i esper que us convidi a reflexionar també. Si llavors estau a favor o en contra, és cosa vostra. Però la reflexió va primer i és allò que realment hem d'aprofitar. Els dos (primers, de moment, ja veurem) comentaris, coincideixen amb punts de vista i preocupacions meves, i m'agrada perquè vaig que tan errat no vaig. Per exemple, això de la circumscripció única, em va fer arrufar el nas tot d'una. No tenc tan clar que ens interessi a les Illes Balears i Pitiüses. No si volem trencar amb el bipartidisme d'una vegada. Per tant, veig necessari fer un punt i apart i dir, eps que aquí no hi estam d'acord, perquè aquí les coses no són com a Madrid, on hi ha com a molt tres partits amb possibilitats. La nostra realitat nacional catalana de les illes és molt diferent i el que ens jugam és parcialment diferent també del que es juguen els de la Meseta.

PROPOSTA DE LA CATALAN REVOLUTION

D'altra banda, el moviment en favor dels treballadors, no ha de ser diferent a banda i banda de la península, per molt diferents que siguem culturalment. M'explic. Tal com diu la segona veu al blog d'en Jordi Nebot, els treballadorscatalans (continentals i insulars) ens hem de donar la mà amb els espanyols, però també amb els portuguesos, els sards, els italians i els occitans o els alemanys, frisons o neerlandesos. Allò que volem és canviar el rumb de la política a Europa. Ens duen tots plegats cap al bipartidisme al més pur estil yanqui. El PSOE ha de ser batiat un altre pic per PSeudo Obrers Espanyols (on són els obrers, en aquest partit? On? Qui?). Del PP no cal ni parlar-ne, i UPyD són els reis de la demagògia i de l'extrema dreta, hàbilment disfressats de treballadors (fer anàlisis de coherència textual i ideològica dels seus escrits és divertit; una estona només, però).

La política ha de canviar, els polítics han de ser castigats i empresonats quan sigui culpables. Els banquers han de perdre el poder que tenen damunt de les nostres vides, els han de llevar les regnes de les mans. No pot ser que el Principat estigui en mans d'una caixa-banc, amb la connivència de CiU o el PSC (i val a dir, el poc esforç en contra que han pogut fer ERC o ICV). No pot ser que les Illes siguin el darrer paradís del caciquisme (en rivalitat amb Galícia i Andalussia, per cert).

Tan és que tenguis una o dues carreres, i a més a més un màster. No hi ha feina i la que trobes és una merda i sense seguretat. Per a fer un doctorat et demanen una llicenciatura (ara grau), un màster a cop de 1500€, i sempre amb bones notes i llavors, si treus la beca, et paguen putos 1.135 euros. Però és que a més a més, els 2 primers anys no valen com a contracte, són una "ajuda". Això per a no haver de contractar fix el personal (als 3 anys toca, en principi).

I en acabar? En acabar tenim 30 anys o més i només 2 dos anys com a treballadors. Sense possibilitats de fer feina. Ens han boixat de mala manera i a sobre ens planten al carrer d'una coça al cul.

Però això és igual a un costat que a un altre. No per ser català cobr més o manco. I en acabar, no tenc més o manco feina que un altre doctor espanyol. Estam igual de fotuts.
I les post-docs?? Ai senyor, això és pitjor que el Contratac de l'Impperi...

Per això em prenc amb calma la dicotomia i diferència entre #spanishrevolution i #catalanrevolution.
Som diferents, sí. Vivim en realitats diferents, sí, totalment (els castellans que venen aquí ho confirmen). Però tenim realitats estructurals comunes. És un fet inapel·lable. Però és que iualment de fotuts (més encara, de fet) estan els portuguesos. I pitjor els italians, que a sobre han d'aguantar les màfies legals, les il·legals, i en Berlusconi.

Un personatge que sempre he admirat és en Macià. I ell mateix ja va declarar la república catalana dins de la Confederació Ibèrica. La meva humil intuïció és que anam cap aquí; per ventura més complex, entre la UE i aquestes coses del corredor mediterrani i altres mandangues mal inventades.

Avui a dia 20 de maig, visc una revolució que no vull que acabi funcionalment eixorca. No vull que cap partit (ni aquell que jo vot), capitalitzi aquest moviment que emergeix. Vull que els canvis siguin per a millorar la vida dels treballadors, com a mínim a Europa. Que jo, que ara per ara gairebé no tenc present, pugui assegurar un futur a la meva filla.

Catalans, sí. Sens dubte. I un dia, de qualque manera, un altre cop independents.
Però treballadors. Com el 95% dels europeus.

PD: Per cert, no em vingueu amb allò dels "ciutadans del món". És una etiqueta que em repugna i odii. Els que se la posen curiosament tenen molta barra, no fan precisament un excés de feina, volen falsament quedar bé amb tothom, i són de la gent manco compromesa de tots els estrats socials. I a sobre mai no aprenen català.

mijn dochter wil niet slapen...

2011-05-18T13:53:00.000-07:00

In het begin...

Slaap, kindje slaap

daar buiten loopt een schaap.

Een schaap op witte voetjes,

die drinkt z'n melk zo zoetjes.

40 schapen na....

Slaap, kindje slaap.

Daar loopt een gedronkene schaaaaap...

Een schaap en witte koetjes

Die drinken z'n bier zo zoetjes... / Die drinken jouw melk zo zoetjes...

Slaap, dochtertje, slaap... als je blieft...

Traces of Neadertal vocalization

2011-04-20T05:19:00.000-07:00

Barceló-Coblijn, L. (2011, 17th June) "Traces of Neadertal vocalization", at the Universitat Autònoma de Barcelona. [seminar]

Moltes gràcies Txuss.

Fira de la Ciència a Eivissa 2011

2011-04-09T10:15:00.000-07:00

El grup Evocog s'ha presentat novament a la Fira de la Ciència anual, enguany a Eivissa. Hi té una caseta a la hi exposa la col.lecció de reproduccions de cranis, i el conjunt d'objectes delsHatza i dels Massais que dugueren de les expedicions al 2004 i 2005.

També hi projecten una presentació sobre la teoria de Darwin, cortesia d'Antoni Amengual Colom, qui a més a més n'ha lliurades 100 còpies en DVD per obsequiar els visitants.

Els membres del grup EVOCOG, Bernardo Yánez, Eric García iLluís Barceló, han preparat material informatiu sobre el grup, les seves línies de recerca i sobre l'activitat dels docotrands del grup. Per cert, s'hi comenta l'enorme projecció del grup en aquest aspecte, car en 2 anys i mig ha esdevingut el grup de recerca dels àmbits d'Humanitats i Ciències Socials amb més doctorands (un total de 7) de la UIB.

Hi seran de dia 7 a dia 9 d'abril.

Galeria d'imatges del Diario de Ibiza

Advances in Biolinguistics

2011-04-03T11:41:00.000-07:00

Un bolo nou que m'ha sortit, com diria un físic que conec...

Serà molt interessant, sobretot per la gent que hi anirà.

"Advances in Biolinguistics", un taller del 44th Annual Meeting of the Societas Linguistica Europaea

8-11 September 2011.

La veritat és que no he anat mai a Logronyo, pareix una ciutat interessant.

Arribar-hi, però, no és tan fàcil. Els vols els té segrestats Iberia a una preus que déu n'hi do.

Estic explorant d'anar cap a Euskadi i d'allà en tren... ja ho veurem.

Ei.... per ací de nou...

2011-03-29T01:22:00.000-07:00

Molt de temps d'ençà la darrera vegada.

100 % ficat a la tesi, vaig fent camí.
si hi afegim una mudança i una criatura que aviat farà un anyet, podem veurem que he estat entretingut.
Molts d'articles, moltes de congressos, molts de capítols per a la tesi.
En això se resum la meva vida ara mateix.

Ah, per cert, el laboratori a la fi ja compta amb una gelera i un microones. A poc a poc, cosntruim un laboratori com deu mana.

També hem esdevingut el grup que té més doctorands de tota la UIB. Curiós si més no. Jo li dic el dream team, que cadascú tregui les seves conclusions.

Visca la gelera, visca el microones!

Darrera boletada?

2010-11-28T08:13:00.000-08:00

Aquest dissabte anàrem a Menut i la cosa no va fer matx. Nogensmenys, vaig trobar dos Clitocybe geotropa (dreta del plat), un nou bolet en la meva llista de queviures. a poc a poc, anam aprenent-ne més i més, i la paella esdevé més i més vairada.

Vaig trobar un esclata-sang d'hivern (Peckiella lateritia), la qual cosa anuncia la fi dels bolets de tardor, almanco per aquella banda. Aguantaran una mica més?

Si no, haurem de visitar el sud de l'illa, mem què tal.

Weer naar Nederland

2010-11-17T01:02:00.000-08:00

Eindelijk is het zeker: ik ga weer naar Nederland.
Ja hoor, ik ga Groningen weer bezoeken, na z'on lange tijd. Het is wel lang geleden de laatste keer dat ik deze stadt heb bezocht (in 1985, geloof ik).

Het feit is, dat ik een deel van mijn werk over biolinguistics zal berichten.

Groningen in de winter, dat betekent "koud", veel koud. Genoeg voor, eindelijk, in februari (meer of minder) de Alvestêdetocht - Elfstedentocht in het nederlands - (ik ben gek op deze competitie) te rijden?

Zo, Nederland, biolinguistics, echt koud: een leuke combinatie.

Nova adquisició

2010-10-11T01:19:00.000-07:00

Describing Morphosyntax: A Guide for Field Linguists. Thomas E. Payne.
Cambridge: Cambridge University Press, 1997.

Un nou llibre que necessitaré en un futur no molt llunyà.
Ve a ser el manual per excel·lència de la lingüística de camp, un manual que hom vol tenir ben apropet quan ha d'anar a descriure llengües. Ací en teniu una ressenya.

M'ha costat una mica d'aconseguir, però finalment m'ha arribat i en boníssimes condicions, per un quart del preu del mercat - segona mà, a una subhasta.

Una lectura igualment recomanable per a aquells que no tenguin intenció de fer descripcions de llengües.

Ara només em cal temps per a llegir-lo amb atenció per a poder posar en pràctica el seu contingut.

On ho faré? Això, amic meu, només ho sap el vent.
Escolta la resposta dins el vent.
Però no m'estranyaria que fos un vent no europeu.

VSSoL International conference on language, nature, and cognition

2010-08-08T01:48:00.000-07:00

Bé, no n'havia dit res, però el congrés de Vigo va anar prou bé. Un pèl massa sintactocèntric per al meu gust, però de moment la biolingüística, un camp jove, va així. A mesura que la cosa avanci s'anirà diversificant la mostra d'estudis biolingüístics.

Hi vaig presentar el meu primer capítol de la tesi (el qual encara és a la fase de retocs, per això el congrés, de fet). Llàstima que resumir 45 pàgines en 20 minuts és impossible,

just un trailer. Però bé, gràcies a això m'han sortit noves oportunitats de presentar-lo en altres àmbits acadèmics i amb més temps. Ja en parlarem quan la cosa sigui més en ferm.

Genes y Lenguaje, de Benítez-Burraco

2010-07-22T02:49:00.000-07:00

Fa un minut m'acaben de donar un llibre que esperava de feia temps: "Genes y Lenguaje. Aspectos ontogenéticos, filogenéticos y cognitivos.", d'en Benítez Burraco, un dels grans fitxatges que ha fet la biolingüística.

És brutal. Sembla un llibre text i el format és el típic de l'editorial Reverté, amb imatges ben clares i amb colors - com els textos que llegia de biopsicologia, gràcies a una amiga de Barcelona (gràcies, Meladori).

Així que ja tenc una lectura per als dematins horabaixes i vespres. No crec que sigui un llibre per a llegir a estones, sinó un d'aquells en els quals hom hi ha de fer un bon capfico, endinsar-s'hi, a l'obaga marina (à la Carles Riba) de la genètica i el lleguatge.

De veres que compt els dies per a poder llegir-lo ben a fons.

Moralment exclosos de la constitució

2010-07-08T02:53:00.000-07:00

110 municipis catalans ja s'han declarat "moralment exclosos" de la Constitució

Dilluns, 06 de Desembre de 2010

El Port de la Selva s'exclou moralment de la Constitució espanyola
Tarrés i Montesquiu també es declaren 'moralment fora' de la Constitució

Vic se suma als municipis 'moralment fora' de la Constitució
Vilafranca es declara moralment exclosa de la constitució espanyolaSant Pere de Torelló també es declara moralment exclòs de la constitució espanyola

Sant Pere de Torelló també es declara moralment exclòs de la constiutció espanyola.

Tarrés, el primer municipi de Ponent 'moralment exclòs de la Constitució espanyola'

10-08-2010

Els ajuntaments moralment exclosos de la constitució demanen més ambició nacional al parlament

Doei Spanje, Adéu Espanya

2010-07-02T06:06:00.000-07:00

Tot ziens Spanje.
De enige oplossing.

Dag, Spanje, dag, dag, dag...

Luister naar ons afscheidslied!

Vergonya Schande : EU

2010-06-08T03:58:00.000-07:00

Aquest vídeo s'ha de veure.
Aquest home no pot parlar més clar.
Però la trista realitat és que tots els que l'escolten passen olímpicament d'ell.
Saben que tot és cert, però els és ben igual.
Aquests, són els polítics que dirigeixen els nostres països.
Una vergonya.
Serà hora de canviar de sistema.

Men moet deze video kijken.
Deze man kan niet duidelijker praten.
Maar, de truirige realiteit is, dat alle mensen die daar staan, willen hem niet luisteren.
Zij weten, dat alles waar is, maar het maakt niet uit.
Die, zijn de politieken die onze landen regeren.
Het is een schande.
Het is tijd om de systeem te veranderen.

Introgression

2010-05-24T01:31:00.001-07:00

Per a poder entendre millor l'article sobre els neandertals i la seva minsa contribució al genoma dels sapiens, és necessari tenir clar un concepte important relacionat amb la hibridació.

Altrament, correm el risc d'acabar dient animalades com que "l'article sobre l'ADN neandertal confirma la teoria multiregional".

Aquest concepte es diu hibridació introgressiva i és el que explica com dues espècies, en ocasions, poder travessar les barreres biològiques que asseguren la unitat i diferenciació de l'espècie i produir individus híbrids.
Això no obstant, no produeix una hibridació total, car això suposaria la desaparició de les dues espècies i l'aparició una nova que les integràs completamente. No és el cas dels H. sapiens.

A la fi, pública l'aportació Neandertal en el genoma de qualcuns sapiens no africans.

2010-05-07T01:41:00.000-07:00

Els rumors es confirmen!

D'ençà que era a Leipzig que tenia això al magí. Durant la meva estada al Max Planck vaig tenir l'oportunitat de xerrar amb gent d'allà, entre ells genetistes, que ja m'havien comentat això mateix: havien detectat uns casos de mestisatge entre Neandertals i Sapiens. Però no ho publicaven. N'havien d'estar 100% segurs - altrament, la ficada de pota fora apoteòsica.

Qualque cosa ja vaig deixar anar fa temps a un post devers agost, però ho vaig deixar a l'aire, car rumors d'aqueixos no s'han d'amollar a tort i a dret, i molt manco si no és feina meva. Tanmateix, el mateix Pääbo ja fa temps que avisava de tot això. A totes les seves darreres entrevistes i articles, sempre comentava que "en cas que hi hagués hagut barreja, hauria estat poca i puntual". És a dir, que ja aleshores sospitaven de tot això.

Estic ocntent perquè s'ha confirmada al meva intuïció. No m'havien dit el lloc on s'havia trobat aquesta seqüència mixta, però era esperable, al Llevant Neandertal, és a dir a l'orient pròxim. Allà els dos homínids varen conviure durant molt de temps (milers d'anys). Una intuïció lògic ai simple, però vol que no vaig tan mal encaminat en les meves lectures sobre Neandertals.

En fi, heu de llegir aquesta article, perquè val molt la pena. Potser som davant les portes del final d'un debat que fa anys que dura. I potser ara se n'encetan d'altres més interessants!

A Draft Sequence of the Neandertal Genome

Richard E. Green et al. (2010)
Science 7 May 2010:
Vol. 328. no. 5979, pp. 710 - 722

A la dreta d'aquest article de premsa, teniu un video on es veu com va passar això, teòricament.

M'encanten els estudis sobre l'evolució!!!

Ongelovelijk!

2010-03-25T02:40:00.000-07:00

Een steeds beter beeld van de menselijke evolutie!

The complete mitochondrial DNA genome of an unknown hominin from southern Siberia

Això es posa molt però que molt interessant.
Cada vegada està més clar que hi va haver almanco una sortida prèvia d'Àfrica a la de l'H. erectus.

Estic esperant en candeletes que trobin ADN de l'H. floresiensis perquè estic segur que no és del gènere Homo.

Haurem d'esperar, perquè la zona 0n es troba no és bona per a la preservació de les molècules d'ADN.

Les neurones de la flauta màgica

2010-03-15T07:33:00.000-07:00

Aquesta peça és simplement espectacular.

L'heu d'escoltar i amarar les vostres neurones d'aquestes notes tan ben engalzades en un cos indissoluble. Meravelles del cablejat neuronal que regeix l'aparell fonador H. sapiens.
Que m'expliquin mem si l'H. neanderthalensis era capaç de fer això. La meva intuïció és que no.

Autor: Wolfgang Amadeus Mozart
Obra: La flauta mágica, 1791
Fragmento: Queen of the Night's Aria -3.02-
Intérprete: Sumi Jo (soprano)

Ariadna

2009-11-18T01:45:00.000-08:00

Ariadna

T'esper amb ganes, amb il·lusió... amb emoció... paternal.

Quan hi pens, se'm remou tot i em venen de cop totes les pors, els dubtes, les alegries i les emocions.

Desig que ens veiem a l'abril, i alhora no hi vull pensar, per si de cas.

Som a una espiral d'embulls, la més humana que he viscut mai.

De grote mensapen

2009-08-15T14:50:00.000-07:00

Ik ben weer in de zoo van Leipzig geweest.
Ik blijf drie maanden op de Max Planck Institut für Evolutionere Antropologie.

Daar kunnen de wetenschappers de vier species van grote mensapen onderzoeken.
Daar staat een gorilla.

We noemen ze dieren, maar als je een paar dagen de zoo bezoekt, en je kunt zien wat zij kunnen doen...
ik weet he t niet meer. Maar mischien is dier geen goed woord voor deze grote apen.

Dit is een bonobo, Joey, heet hij.

Het is echt spanned als zij in de ogen kijken...

Wat denken zij over ons op dit moment?

Zijn zijn hersens inderdaad zo beperkt? Of het is alleen maar, dat wij dat denken?

Zij is een chimpansee en heet Alexandra.

Chimpasees kunnen sommige gereedschappen heel goed gebruiken.

De orang-oetans hebben geen problem om in de ogen te kijken, niet zo als de gorillas.

Dit is een baby van orang-oetan een haar moeder. Echt leuk.

In iedere geval, naar deze tijd in de Max Planck, naar de seminaren en conferenties over genetica, primatologie en psicologie denk ik niet meer het zelefde over de mensapen.

Hoewel er een verschil is, natuurlijk.

Of niet?
Inderdaad, volgens de primatologie en biologie, zijn wij alle ook grote mensapen.

Notícies de la genètica del Max Planck

2009-08-06T07:28:00.000-07:00

Avui, a la fi, he assistit a un seminari que feia en Johannes Krause, per a mi un científic brillant (el de l'esquerra de la foto).
Ens ha estat parlant dels procediments, ja força coneguts, per a extreure ADN antic (l'esterilització, la PCR, etc). Però un repàs del tema de mà d'un dels que més feina fa amb ADN neandertal és, simplement, una passada.

Ha estat un bon seminari on he recordat molts dels conceptes que he fet a classe de genètica enguany, al màster.
Però allò que m'ha sorprès més és quan ha comentat que havien demanat una mostra del clàssic Cro-Magnon per a fer-ne l'anàlisi.
Quan la feren, varen veure coses rares, marcadors que els sobtaven. Concretament la mostra tenia un haplotip molt comú, el T.
Ja amb la mosca darrere l'orella, decidiren fer una altra prova de C-14.
Idò resulta que la mostra no tenia més de 700 anys, en altres paraules, un medieval.
M'ha caigut el bolígraf de la mà.
Sospiten que qualcú del museu ha barrejat els òssos, però fins que no hi hagi noves datacions, el Cro-Magnon queda en entredit.

Per a flipar.

Darrerament, en Svante Pääbo (dreta de la foto), comenta molt una idea, que anys en darrere no deia: "de moment no hem trobat proves que hi ha hagués aportació genètica per part dels neandertals en els humans moderns. Però si hagués estat així, hauria estat poquíssima, amb molt poca repercussió. "
El meu company i amic, el biolingüísta Txuss, em va passar fa setmanes aquest video on ho podreu sentir.
MAPPING THE NEANDERTHAL GENOME [7.4.09]
A Conversation with Svante Pääbo

I de moment fins aquí puc llegir. Just diré que hi ha rumors a les fosques, una ombra podria haver tornat a l'est, el rumor d'un temor sens nom es remou inquiet...

En saber més del cert de veres, ho comentaré.

El gap teòric

2009-07-22T12:32:00.000-07:00

Avui he llegit un article que l'he estat ajornant des de fa molt. Bé, he llegit més d'un article, però concretament un, d'en Longa & Lorenzo, m'ha agradat força. És curiós com van les coses. El tenia de feia molt i no hi havia manera de posar-m'hi, sempre apareixia qualque cosa que o bé era més important (la típica feina per ahir) o bé semblava més interessant, o bé en aquell moment no tenia ganes.

Supòs que això havia d'anar així. Precisament ara que ja tenc decidit que una bona part de la mea tesi parlarà de l'adquisició del llenguatge, em trob a Leipzig, al Max Planck. Vaig descobrir per a la meva sorpresa que la companya que seu darrere meua es dedica a l'adquisició del llenguatge i em va comentar que al Journal Club havien llegit Lorenzo & Longa 2009, Beyond generative geneticism: Rethinking language acquisition from a developmentalist point of view. Em va sorprendre perquè per ací les teories generativistes no abunden precisament. La llàstima era que no estava a la llista del Journal i per això me l'havia perdut. Xerrant-ne d'això i d'allò em va comentar que s'havia sorprès de veure que en el fons (gràcies a la lectura d'aquest article) la teoria actual del minimisme sobre l'adquisició del llenguatge i la Usage-Based Theory of Language compartien moltes més coses en comú que no es pensava.

Estava acabant la darrera assignatura sobre tècniques de neuroimatge i no podia, però igualment me'l va passar, el vaig imprimir i l'he llegit mentre anava i tornava en avió cap a Mallorca. Molt bon orticle. Molt aclaridor. Hi citaven el que he llegit avui i vaig pensar, au, som-hi ja. Idò feia molt de temps que no llegia un article tan ben fet però sobretot tan útil. com he apuntat, aquesta vegada els autors estan invertits: Longa & Lorenzo 2008, What about a (really) minimalist theory of language acquisition?

L'he llegit de seguida, sense aturar, perquè realment era molt interessant. Tots els dubtes que sempre tenc i que em provoca la gent quan em demanen sobre el generativisme o el minimisme - del tipus, la GU com la consideraven abans; i ara?; la ment abans era considerada modular (seguint Fodor), ara també, no? etc - . Aquest article, un treball dur, de picar pedra dia rere dia, posa de relleu que la gent està embullada amb els conceptes més importants de la teoria. Hi examinen un munt d'articles sobre adquisició del llenguatge i demostren que cadsacú pren els conceptes que vol, però sobretot que més de 10 anys separen les concepcions que en tenen els minimistes d'aquelles amb les quals treballen els adquisicionistes. En fi, com diuen ells, un gap teòric d'una dècada separa els uns dels altres.

Aquesta setmana vaig anar a un Journal Club de psicologia evolutiva. Crec que la setmana que ve podré anar a un d'aquisició del llenguatge, a més a més d'un parell de Lab Seminars, un de lingüística i un altre de genètica. Mem si la feinada que tenc per fe m'ho permet de fer tot.

Ja som al Max Planck

2009-07-06T12:33:00.000-07:00

Ja som a Leipzig, fent una altra vegada una estada a Alemanya, aquest cop com a doctorant.

El Max Planck és quelcom impressionant. Les coses com són.
Veure amunt i avall cada dia personatges com en Pääbö, Tomassello, Call... la veritat és que poc m'ho pensava fa un any.

En un sol edifici es concentren estudis de primer nivell sobre antropologia, genètica, cognició comparada i lingüística.

No hi ha res com tenir un govern al darrere amollant duros i duros. I ben invertits. La quantitat de publicacions que aporten, la quantitat d'experiments que duen a terme cada setmana fa alçar les celles, com a mínim.

Aquesta ciutat en té tres, d'Instituts Max Planck. A la ciutat veïna de Dresden, uns altres tres. Si no vaig errat, cada Bundesland en té com a mínim un, la qual cosa em pareix una bona política de cara a la investigació i a la promoció dels diferents Bundesländer. De fet, visc a l'edifici que tenen per als visitants que dirigeix el MP de matemàtiques. La meva companya de laboratori a Palma vindrà a l'agost a aprendre al MP de neuropsicologia, el qual no deixaré de visitar.

Haurem d'aprofitar tant com puguem aquests tres mesos a Saxònia.

Ways to protolanguage

2009-06-01T00:54:00.000-07:00

Finalment, m'han acceptat a un congrés a Polònia. N'estic molt content!
És sobre evolució del llenguatge, precisament el tema central de la meva tesi.

La xerrada es titula "Faculty of Language: descent with modification". Supòs que enguany que he tingut Darwin per pa i per sal, ha acabat influint-hi (també hi ha un article d'en Marcus amb unt títol semblant, però d everes que no hi ha influït). El tema és l'actual estat del concepte de recursió, segons Hauser et al. (2002), les dades dels estudis d'altres espècies i com encaixa això en els estudis de paleoantopologia, genètica de poblacions i la teoria de l'evolució en general.

Ara just em queda acabar unes assignatures (Cognició Comparada i Exploració ARE en processos cognitius), investigar el Max Planck a fons, la ciutat de Lepizig a fons, preparar l'Oktober Fest (tenc un compte pendent hiustòric amb ella) cercar hotel a Torun, investigar si és ver que només puc anar-hi en tren des de Lepizig (vuit hores, buf..!), i acabar de decidir el tema del projecte d'investigació d'aquest segon màster (segurament un desenvolupament d'una qüestió de les que plateig a la xerrada; en una hora tenc una reunió amb el meu tutor de tesi per a decidir-ho) i finalment decidir amb el grup què presentarem a l'EVOLANG 2010. A més a més, és clar, de sol·licitar els ajuts per a congresos i etc.

També he d'investigar quines cevesses tenen a Polònia. A Txèquia, és clar, però a Polònia?

De moment he trobat la Grodziskie. Ja ho veurem, va dir un ceg.

Scoop (out)

2009-03-23T08:35:00.001-07:00

A la fi he acabat l'article. Evidentment, 37 pàgines, que si no, no és de lingüística (mínim, sempre, 20).
I m'ha encantat. I m'ha fotut molt.
Un company mig britànic em va dir que l'expressió per a això era "to scoop", que és quan treuen quelcom amb una cullera. Això expressa el fet que, després d'haver escrit un draft, fart ja de llegir i llegir, he pogut comprovar com la meva pobra imaginació no ha estat capaç sinó de refer una cosa que ja estava feta. I del 2005, a més a més. Justament l'únic article que no havia llegit dels que tenia d'en Fitch.
Per cert, que bona part d'una altra idea que tenia també la hi comenta. És a dir, que me n'han tret amb cullera i m'han pegat una puntada de peu com si fos una pilota.

L'article és fantàstic. És un review esplèndid que comenta tot allò que s'ha fet fins a la data sobre estudis que podrien ser classificats de biolingüístics (una mica la meva idea inicial). És un exemple de saber i de coneixement. Lectura obligatòria, a parer meu, per a tot aquell que vulgui dedicar-s'hi.

Em diuen que la part bona és que, com a mínim, he escrit coses que va escriure un home com Fitch. Només que 4 anys més tard (molt més malament i molt més ordenat; també era just el primer esborrany, però igualment). Em diuen, que ara només he de continuar llegint fins a posar-me al dia. I què collons vol dir això? Quan s'acaben les lectures? Quina sub-branca de la ciència no he tocat encara? Evidentment, la cosa no té fi. Costa d'assumir.

I la veritat és, que si no m'ho prenc així, no anirem enlloc. Si com a mínim la meva llengua nadiva fos la llengua actual de la ciència! En fi...

La pila d'articles torna a ser al seu lloc (elements nous, però continua allí). El dossier de genètica em mira amb cara d'entremaliat, de polissó que deim a Mallorca. I els llibres fan una cara llarga i resignada, perquè saben que molt poques vegades els he acabat completament.

És com una selva amazònica, però al contrari que la real: aquesta avança sense aturar.

El meu abast

2009-02-26T08:01:00.000-08:00

Si fos un Sintagma, tendria un abast més curt que unes mànigues de guardapits.

Em falten hores.
Això de la secretaria tècnica de l'Any Darwin se'm menja el temps. Darrerament empelt la feina a la UIB directament amb l'alemany de l'EOI (així el duc, que fa pena, el pobre). He tingut més reunions que mai, he duit a dinar catedràtics de París, he fet de fotògraf d'una conferència, el metro ja no dura tant com solia i ja no hi llegesc tant com abans, o bé és que ja no puc llegir-hi pus.
Fa dues setmanes que no baix de 10 hores dins la UIB mateixa. I tanmateix no arribaré al Lab Meeting, com jo volia, amb l'esborrany d'un article ben acabat i havent començat ja amb les lectures sobre els neandertals.
És ver que avançam segons el previst amb un experiment sobre moral, però com que no és meu, no el veig del tot com a feina (per bé que ho és).
...
...
...
Supòs que la part bona és que el 9 de març faré la meva primera intervenció a una universitat, com a part de l'assignatura d'Evolució del Llenguatge. Dos grups, quatre hores en total. Vull fer bona impressió, així que això també ho hauré de retocar una mica.

Me falten hores... si en Dalí visqués, li compraria un rellotge.

Journal Club, fisrt try

2009-02-18T01:50:00.000-08:00

Ahir férem, a la fi, la primera sessió del Journal Club del Grup EVOCOG. És una iniciativa que personalment em fa molta d'il·lusió, en part perquè fou proposta meva, però sobretot perquè almanco un sector del grup se l'ha presa seriosament, sobretot la meva companya danesa de laboratori.

Cada mes feim una lectura entre tots d'un article (i de vegades amb un suplement bàsic per a introduir el lector en l'àmbit que s'hi comentarà) i el discutim i en treim els defectes i els mèrits. Ho feim en anglès com a norma bàsica. Sort que comptam amb un jove doctor que és trilingüe, nadiu d'anglès britànic, a qui podem demanar ajut en cas que no ens n'ensortim.
Malgrat que es va notar que qualcú ni tan sols s'havia llegit l'article, la resta hi participàrem activament. El tema d'ahir era "The neural basis and onthogeny of empathy and mind reading: Review of literature and implications for future research" de Tania Singer. En un principi no sabia què pensar-ne però aquest article té punts molt interessants sobre l'evolució humana. Es veu que les neurones mirall també hi estan implicades i que hi ha les anomenades neurones von Economo que només existeixen als cervells de tots els grans simis. Molt interessant, la veritat.

A poc a poc, esper que el grup pregui força i que l'engranatge intern rodi cada vegada millor. La següent proposta que férem va ser la de fer un Lab Miting, a fi de retre comptes i dur un seguiment més proper de la feina que s'hi fa.

Fa poc, juntament, amb aquestes propostes, s'aprovà un esborrany d'un protocol de benvinguda que férem també nosaltres. Hi introduïm el jove investigador en la manera de fer del grup, s'hi expliquen les activitats en les quals haurà d'assistir i participar, així com manuals bàsics dels programes que feim servir per a les anàlisis (Direct RT) o redacció dels articles (Open Office, Zotero per a la bibliografia, ambdós gratuïts), com moure's a la UIB, etc.

Evidentment, aquestes coses ja fa temps que existeixen al món germànic. Però costa d'introduir en territori 100% mediterrani. Els del continent només ho sou una mica, de mediterranis :P

Això ho necessitàvem ja, perquè d'ençà la setmana passada que hem guanyat una sala força gran per al laboratori EVOCOG, adjacent al laboratori on fins ara feia feina. Taules més grans, més llum, espai per als estudiants de màster, armari per a cada becari, zona d'exposició i reunió, exposició dels cranis i dels objectes duits d'estades entre els Hadzabe i els Massai, en fi, un espai ample i atractiu on es pot fer feina com toca.

Som força positiu respecte del desenvolupament del Grup, la veritat. Costarà una mica, però en farem quelcom verament bo i potent.

Any Darwin: L'expansió de les llengües arreu del planeta.

2009-02-06T02:43:00.000-08:00

Aquest és el títol de la conferència que faig en motiu de l'any Darwin. Ara mateix n'he feta una, a un col·legi que també té cursos de Batxiller. Ha anat prou bé, la veritat.
Aquesta és una més les activitats que organitza la UIB per fer un acostament a l'alumnat de secundària, per tal de mostrar-los què podrien arribar a investigar. Com sempre, uns estaran més motivats que d'altres. Si amb això ja he fet encuriosir-ne un parell, ja me don per satisfet.

La conferència se centra, sobretot, en els següents punts:

a-) Sortida d'Àfrica de l'Homo sapiens i arribada a Àsia Menor; a partir d'on, segurament s'escampà tant cap a la zona actual de Rússia com per la costa est, cap a la Índia i cap a la Xina actuals.
Concepte d'Homo sapiens com una sola espècie, tot els membres de la qual mantenen el mateix estadi evolutiu. Escampats arreu del planeta, encara som ben iguals tots nosaltres llevat de menudes diferències.

b-) Exposició i explicació de les grans famílies lingüístiques i de la coherència de la seva situació geogràfica amb la història dels pobles.
Concepte de Familia lingüística des d'un punt de vista macro (e.g. Familia Euroasiàtica), mitjà (e.g. Familia Indoeuropea) i micro (e.g. Familia Cèltica).

c-) Explicació del fet evolutiu en els organismes i del fet evolutiu en les llengües. Constatació del canvi lingüístic a dia d'avui, comparant el català que parlam ara amb el dels padrins i aquest amb d'èpoques anteriors al s.XX.
Concepte d'evolució com a procés de canvi posant èmfasi en el caràcter neutral del terme. “Evolució” no vol dir millor.

d-) Comparació de la selecció natural de trets específics dels organismes motivada per l'entorn amb la selecció natural bona part del lèxic les llengües motivada per l'entorn. Explicació de diferències culturals i lingüístiques que tenen l'origen a l'entorn (e.g. les diferents classificacions de termes per a colors; diferents pel que fa a quantitat de termes, en llengües diferents).
Concepte de selecció natural com a factor de canvi en diversos aspectes de la natura.

Genètica a rompre!

2009-01-26T10:40:00.000-08:00

Fa dues setmanes vaig desaparèixer totalment del món conegut. En un altre missatge comentava que no sabia quina assignatura de genètica havia d'agafar. Finalment vaig prendre la solució més fàcil i més acord a la meva manera de fer les coses (que no vol dir que correcta, simplement més intintiva): les vaig fer totes.

Llavors de descobrir que havia apuntat malament l'horari d'aquella que feia oficialment (ço és a saber, me n'havia matriculat), "antropologia molecular", vaig assabentar-me també que la tercera, genètica humana, havia tingut problemes d'horaris i que se solapava amb les pràctiques de biologia. Emperò l'alumne matriculat i jo hi estàvem convidats. Així idò, durant una setmaneta he fet quatre hores de teoria (Evolució molecular + Antropologia Humana), de 10h a 14h, i quatre de pràctiques de laboratori, de 15h a 19h. Aquestes darreres han estat especialment interessants perquè per primer cop he pogut tocar els trastos que hi fan servir (per cert, que ho férem especialment bé) i a més a més vaig poder descobrir que el meu ADN mitocondrial té l'haplogrup H, mentre que la mostra d'ADN del cromosoma Y (aquell petitó que, diuen, ens fa mascles) no tenia traces de l'haplogrup YAP (def. anglesa), aparegut a Àfrica després de la primera gran marxa (a l'estil dels Ents, però més a poc a poc). També he esbrinat que no patesc d'una patologia relacionada amb una mutació de la... (ara no trob el protocol... on és...?) protrombina, o una cosa així. En fi, que et provoca una gran facilitat per a tenir trombos a les venes, per mor que la trombina fa feina de més.

Aquesta setmana passada vàrem començar a fer la teoria de Genètica Humana, molt enfocada en l'aspecte clínic. La veritat és que en surts preocupat i has de menester repetir-te "només un percentatge molt petit ho pateix..." una vegada i una altra.
Ara, com puc estic llegint els articles de les tres, la qual cosa m'està donant un bagatge prou bo per a un principiant. Un canvi important és que ara, per primer pic, puc llegir la part de metodologia sabent què hi diuen perquè, en qualcuns casos, jo també ho he fet a les pràctiques (per exemple, una ampliació per PCR).

Tot això és molt interessant perquè ja no em sent tan tan minúscul quan llegesc sobre genètica (ara just petitet). A més a més, ara sí que ja veig les orelles al llop quan repàs articles de lingüístes que en parlen i s'omplen la boca de FOX-P2. I és que, ara mateix (no durarà gaire més), sembla que queda de puta mare escriure a un article el nom d'aquest gen. I llavors hi apuntam, hi passam fregant fregant, ho insinuam, però no, no ho asseguram (què collons n'hem d'assegurar, si no en tenim sinó just una intuïció??) que el gen podria, seria possible, per ventura es pot pensar, i un munt més de verbs en Condicional que fan pensar a la resta que no n'ha llegit res o que no s'hi dedica (perquè tenen altres coses, per ventura més interessants a fer) que ja hem descobert el gen del llenguatge. Fins i tot els més susceptibles de no creure-s'ho escriuen, almanco un cop, el nom que ara per ara et fa sortir al LinguistGoogle: FOX-P2. Au, ja ho he escrit.

El que s'hi ha esdevingut després de fer-ne just la meitat d'hores (n'he fetes 40, però només la meitat de les assignatures, que continuarem al febrer), és que ja no tenc tan clar com enfocaré el meu projecte de màster. Tot i que ja en vaig fer un per al màster de Ciència Cognitiva i Llenguatge, resulta que a partir d'enguany se n'ha de fer un també per al d'Evolució i Cognició Humana. Quines coses. Volia fer-lo sobre el FOX-P2, però, evidentment, l'hauré de fer d'una altra manera, car no vull participar d'aquest circ. És increïble com la genètica pot ésser quelcom que aporti una informació espectacular i fiable, però com, alhora, depèn de què, no hi trobaràs ni un genetista (llevat d'aquell coreà que s'anava inventant els clons mentre dormia) que posi la mà al foc a l'hora d'assegurar certs fets evolutius.

Tot això ho he escrit ara, perquè ahir em passaren un article de mestre Christiansen, un PNAS ni més ni manco, on presenta una sèrie de simulacions per veure si trets sintàctics com la marca de cas o la concordança (encara record com dos lingüístes amics meus, molt despistats tots dos, grandíssims genis ambdós, em citaven una autoritat en sintaxi "però, què és el cas? Existeix de veres el cas? Ho podem afirmar?") han pogut (atenció) co-evolucionar (això em recorda un suposat sociolingüista que també tenia delicte) amb els gens. Per a tal efecte recuperen el tema de l'efecte Baldwin i ens mostren uns grafics molt garrits. En fi, qui vulgui, que el llegesqui i se'n farà una idea.

Personalment sé del cert que, si dic en veu alta segons què de semblant, em foten la beca de les mans. En fi, històries del becari-precari. Si recuperàs la traça que tenia de petit per a dibuixar, encara en faria un còmic per a lingüístes estil Rue 13 de Percebe. Ara no, que si no, no em doctor ni pagant (vull dir encara més del que ja ho feim).

I després de tot això, en seré un expert? No. En podré parlar? Home, podré, però per a això ja hi tenim els experts, que en saben un fum. Els puc citar, puc recordar què n'han dit d'un tema que hi estigui relacionat, però la veritat, començar a aventurar i fer hipòtesis, em sembla que no. Sí, ja ho sé, aquí ningú no n'ha assegurat res. Evidentment, per això som experts en llenguatge i sabem com comentar, insinuar, però de tal manera que si no surt bé sempre siguem a temps de dir, "no home, jo mai no he assegurat tal cosa".

Devers per allà, polítics aplaudint Israel.

2009-01-09T01:36:00.000-08:00

Des de fa dies un grup enorme de musulmans i no musulmans es reuneixen cada dia a Palma i protesten contra els atacs que sofreix la població palestina per part de l'exèrcit d'Israel.
Mirant una mica la història, veus que la zona no ha estat mai tranquil·la, que les tensions eren més que evidents ja abans de constituir l'estat d'Israel. Però és clar, si tens el suport dels grossos, tens moltes possibilitats d'establir-t'hi.
És interessant quantes guerres ha tingut aquest estat en el poc temps que té com a tal en l'era moderna. I quantes descobreixes que, per bé que declarades pels altres, a nivell oficial, han estat provocades amb els "atacs preventius". Una mica com el que feia Bismarck contra Dinamarca per a apoderar-se de Schleswig i Holstein.
Pràcticament sempre aquest estat ha ampliat fronteres i guanyat el territori que necessitava. Així i tot, va tornar la península de Sinaí, tot i que sempre ha mantingut les zones costaneres que més li interessaven i ara, avui dia, ja té la frontera prou ample com per estalviar-se aquests atacs preventius. Aquesta darrera frase l'he copiada pràcticament de la wiki espanyola. És una passada llegir diferents wikis i veure com n'hi arriba d'haver wikis especialment tendecioses. L'espanyola, he contrastat amb altre gent, en especial (sobre aquests temes i d'altres; si anam a parlar sobre llengües i sobre aquelles que es parlen a l'interior de l'estat polític espanyol, ja us ho podeu imaginar).

"Desde el punto de vista militar, tras dos décadas de fragilidad estratégica, Israel obtuvo por primera vez en su historia profundidad territorial, que le concedería capacidad defensiva para defenderse de la artillería árabe lejos de las ciudades israelíes y para evitarse en adelante la obligación de realizar ataques preventivos ante cada amenaza, con el coste que ello supone a efectos de opinión pública."

Tanmateix, això darrer sobre l'estalvi dels atacs preventius tampoc no és ver, car fa poquet atacaren el Líban per a estalviar-se futurs atacs. Evidentment, tothom mirà cap a una altra banda. Igual que aquesta vegada. Igual que en les que vindran. I la ONU, com sempre i com ja ens té acostumats, a fer el beneit, demostrant que, com als seus inicis, no serveix per a res que no sigui engreixar els comptes bancaris dels polítics que la componen o el dels dictadors a qui ajuden, siguin africans o no.

Vivim en un món on la falsedat és òbvia pràctica diaria. I no d'ara. Em fan gràcia els que diuen que abans la política sí era de veritat. Quan? Personalment hi estic en contra d'aquesta postura naif de veure les coses. La gent del maig del 68 tampoc no feren cap canvi realment profund i de fet qualcuns d'ells són avui dia a les altes esferes del govern europeu. Per a què enforntar-se amb els estats de veres, si els governs irreals que representen la UE o estructures de poder irreals com la ONU són tot plegat molt més sucoses? Realment és un doi, si aquest és el teu objectiu, exposar-te a que t'inflin i insultin per mor de treballar al govern minucipal o provincial, que tothom sàpiga què has fet o no, o que s'inventin coses, quan en aquestes mega-estructures tot cau tan enfora del públic quotidià que tot quant facis passarà desapercebut, i si no, sempre es pot subornar el veinat, que per això estan. I si realment te cerquen, vol dir que, o bé han de menester un cap de turc (per tapar una malifeta pròpia o despistar els periodistes) o bé tens problemes seriosos amb qualcú de dedins.

Així, és l'espècie humana. Té la capacitat de mentir i fer creure coses. I realment vivim sempre d'això. Vivim de fer creure que sabem la veritat de les coses que explicam als articles que escribim. De fer creure els nostres votants que realment farem tot quant s'ha dit durant la campanya. De fer creure els universitaris que no hi ha cap motiu personal, en la nostra candidatura a la rectoria, que no ens n'aprofitarem personalment, per exemple destinant ajudes i fons a les nostres empreses, o comprant-hi el material universitari. En el fons ho sabem i per això podem viure tranquils.

De la mateixa manera, dormim cada vespre tot i saber que el govern que ens guanyà la guerra tres vegades (1, 2, 3) i que avui dia s'entesta en voler representar-nos (n'hi ha de vinculats que realment creuen que ens fan un favor i que ens n'hauríem de sentir orgullosos de ser-ne part, de veure com una colla de Zapateros o Rajoys, o pitjor, de Jaumes Matas, o pitjor [arribarem al nivell intel·lectual de l'ameba d'aquí poquet] de Roses Estarás insisteixen en dir que ens estimen, que casda dia en aixecar-se pensen "com els podre fer un bé, avui?") continuen afavorint i ajudant l'estat d'Israel. I demà ajudaran l'estat opressor N. I llavors qualcuns se sorprenen del que feia en Joan March. Com si hagués inventat res de nou, el pobre.

De vegades, m'hi incloc, cometem el error de pensar que l'altre té en compte tot el que podríem saber o allò que noslatres sí tenim en compte. Aleshores, després de sentir el que diuen els polítics, entres en còl·lera perquè no comprens com un ésser que ha anat a l'escola obligatòria com tu, i fins i tot, diuen, ha visitat la universitat, t'amolla no sé quins dois. I penses que pretén fer-te veure el seu punt de vista. Convèncer-te. No, evidentment. No ho volen, perquè ja saben que van dirigides a tu, aquelles paraules. Perquè a més a més de parlar malament, solen ésser dels persontages més incoherents. I saben que hi estam atents. Però tan és, perquè tenen la burocràcia i l'estat agafats pel mànec. I tan és perquè, d'altra banda, a nosaltres, els que ens creim intel·lectuals, aquells que investigam i que ens passam el dia llegint i llegint, constrastan i aprenent (allò que puguem) realment no ens importa. Sabem que són uns inútils i que no aguantaríem una conversa amb ells. Però un dia, per raons insòlites (i sospit que en el fons il·lògiques), ens trobam que han fet inversions que ens afavoreixen. I ens demanam, i ara, això, per què ho fan? Bé, mentida, no ens ho demanam. Agafam les subvencions que ens permetran arribar a l'estadi que tenien fa vint anys els nordeuropeus, callam, remugam un "ja era hora" i un "mem quant durarà, això" i continuam la nostra tasca amb la ment totalment inserida en aquell món irreal que és la ciència i la investigació. Esdevenim sords i feliços de poder comunicar-nos en el nostre lleguantge artificial, ple de mentides que al món real, però som feliços, segurament perquè les mentides són més sofisticades, més "xic". I feim i reim els nostres acudits. I en acabar, a casa.

I mentre, la bolla mundial gira i gira i les bombes cauen i cauen.
Quina bèstia, que és l'humà. Com n'és de desagradable. Com n'és de cíclica la seva actuació.

Adéu, 2008

2008-12-23T00:55:00.000-08:00

Acaba un any i per definció en comença un altre.
Ha estat un any mogudet, així mateix.
-He hagut de patir el procés administratiu fins que em donaren la beca.
-He hagut de patir el CAP i de quina manera.
-He hagut de passar per una de les temporades més dures de la colla.
-He hagut d'estalviar com mai fins que els desgraciats de Madrid s'adonaren que jo javia començat al setembre i em feren el pagament de dos mesos endarrerits. Crec que mai ho havia passat tan malament, sense un puta duro, literalment, durant mesos i mesos, amb una pluja de factures i prèstecs aquí i allà.
-M'he mudat amb na Sílvia a un piset petit, però molt nostre, a la part vella de la ciutat. Ja en fan cinc, de mesos. Finalment s'ha guanyat el pleit i el veïnat (un dia d'aquests) obrirà la finestra que va tapiar just abans que hi entràssim nosaltres, la qual ens provoca seriosos problemes d'humitat. Pensàvem que seria molt més ràpid, la veritat.
-Na Sílvia ara és coordinadora del programa on va entrar a fer feina. I a més a més, ja és terapeuta gestàltica. També ha esdevingut tutora d'un dels cursos de l'escola de Gestalt.
-He anat al meu primer EVOLANG. Molt interessant. Ja pens en el segon, a Utrecht, per presentar-m'hi amb una comunicació. Mem si el tercer serà a Tokio, tal com demanaven els ponents japonesos!
-He fet ja el segon esborrany del meu primer article, juntament amb dos companys de la feina. La primera part em va ocupar nou pàgines i encara n'hi havia d'afegir. Per a aquesta segona ens proposàrem de reduir-ho a cinc. Val a dir que cadascú de nosaltres n'escriu cinc, més les oportunes conclusions, introducció i bibliografia. Tanmateix el mega-esborrany anterior el pens aprofitar per a un altre article, donada la gran diferència que hi ha entre les dues versions, no només quantitative, sinó també de contingut. Hi ha molta feina i esforços esmerçats com per llençar-los així com així.

-Ja m'han donat la muntanya de bibliografia per al segon. Tema: Neandertals i Sapiens.
-Finalment, com he comentat just al darrer missatge, aniré al Max Planck, a Leipzig. Ja he vist els apartaments i n'he fet reservar un de petit, però ben equipat. Desconec com sona la variant saxona, la veritat. Pels comentaris que m'han fet altres alemanys (molt negatius, els comentaris) deu ésser ben diferent. Em té ben intrigat.
-Finalment he renunciat a presentar-me al congrés que fan a Corea del Sud. Ho tenc gairebé impossible per trobar finançament.
-He començat el meu exèrcit de Squats, gràcies a la meravellosa donació d'un amic. A poc a poc, estic aconseguint altres figures per acabar de completar-ho. Però és difícil aconseguir figures dels anys vuitanta.

-Després de veure com havia quedta el meu alemany llavors d'estar quatre anys pràcticament fora tocar-ho, m'he matriculat a l'EOI del cinquè. La veritat és que costa molt tornar a la disciplina de classe, i de moment aquest aspecte el duc molt malament. Mem si al gener som una mica més constant. És graciós perquè a partir de gener és quan començaré a tenir més feina. En fi...

Leipzig

2008-12-16T06:17:00.000-08:00

Endlich werde ich diese Stadt besuchen. Leipzig. Im Sommer (July, August und September) fliege ich nach Leipzig um das Max Planck Institut zu besuchen und Ihre Arbeit kennenzulernen. Ich freue mich schon darauf.
Wenn ich die möglichkeiten sehe, denke ich dass ich nie genug Zeit haben werde, um alles was ich möchte kennenzulernen.
Ich habe gehört, dass es eine sehr schöne interessante Stadt ist, mit vielen Studenten und eine gutte Stimmung zum Lernen.

Auf jeden Fall wird es sehr gut für meine Ausbildung sein. Passt Ihr mal auf die Topics auf:

Finalment ja és oficial, aniré a aquesta ciutat a l'estiu (mesos de juliol, agost i setembre). Hi vaig per a estudiar i aprendre al Max Planck Institut i conèixer el treball que hi fan. La veritat és que ja en tenc, de ganes. Quan veig les possibilitats, pens que mai no tindré prou temps per conèixer tot quant m'agradaria. M'han dit que és una ciutat molt agradable, amb molts d'estudiants i que hom hi respira un bon ambient d'estudi. En qualsevol cas, serà bo per a la meva formació. Atenció als Topics:

Primatology (Boesch)
Linguistics (Comrie)
Human Evolution (Hublin)
Evolutionary Genetics (Pääbo)
Developmental and Comparative Psychology (Tomasello)
Integrative Primate Socio-Ecology (Ostner)
Molecular Ecology (Hofreiter)
Comparative Population Linguistics (Pakendorf)

Spektakulär!
Espectacular!

Això són dos caps de fibló.

2008-11-25T00:51:00.000-08:00

I llavors s'estranyen i em diuen exagerat quan dic que això no és clima mediterrani sinó cada cop més clima tropical.

Palma, ahir a les tres de l'horabaixa.

Havent tornat del continent

2008-11-18T02:26:00.000-08:00

Buffff.... aquesta setmana serà dureta. Ahir vaig arribar de Barcelona. Un viatge molt profitós i interessant acadèmicament.
A més a més vaig tornar a trobar els companys de la facultat, vaig poder parlar una bella estona amb la directora de la tesi, vaig recollir el títol de llicenciat (al·leluia!) i vaig demanar el de neerlandès a l'EOI-Drassanes (just hauré d'esperar un any; en fi, burrocràcia...).

Va ser gratificant retrobar-me durant quatre dies amb la meva estimadíssima Moritz, que fora del continent ja es considera cervesa d'importació i només la podem trobar a una o dues tavernes.

Ara mateix, però, duc dies escrivint el primer esborrany d'un article que feim per al Grup d'Evolució i Cognició Humana . I la cosa és llarga i dura, i ja veurem quants de canvis i retalls li queden encara a tot això que faig. Emperò, és un feina interessant, la que he triada. Ja fris de veure'l acabat, o com a mínim, la primera versió enllestida per a ser enviada. El tema? Idò precisament tres branques importants del grup: Llenguatge, Moral i Estètica. Tres habilitats o capacitats que, al nostre parer, han estat determinants per a fer de l'homínid un Homo sapiens.

I mentre nosaltres analitzam els primats amb atenció i feim suggerències sobre com són, què en deuen pensar ells osbre nosaltres? Què deuen suggerir sobr el nostre comportament? Quines hipòtesis deuen tenir sobre la nostra espècie?

Nota: ahir un company de laboratori es va presentar amb el títol universitari. Fa un mes que el va demanar, mentre que jo el vaig demanar sis mesos abans que el de l'UB i encara no n'he sabut res. Que qualcú m'ho expliqui.

En tenc! Ik heb er wel!

2008-10-31T03:53:00.000-07:00

Aquest és l'aspecte del meu cervell, llavors de fer-me una resonància magnètica. Va ser per col·laborar amb un company de laboratori que fa una investigació sobre la capacitat estética en Homo sapiens. Va ser molt interessant de participar i de veure com ho fan i com funcionan tot plegat. Mem si en un futur podré fer també els meus experiments!

Dat zijn mijn hersens, na een magnetische resonantie. Ik heb aan een experiment van een collega van het laboratorium deelgenomen. Hij doet een onderzoek over de schoonheidsleercapaciteit van Homo sapiens. Daaran deelnemen is zeer interessant geweest. Bovendien, heb ik kunnen zien, hoe zij alles doen een hoe alles functioneert. Ik hoop dat, in de toekomst, zal ik ook m'n eigene experimenten kunnen doen!

Final de mes/os

2008-10-27T01:46:00.000-07:00

Aquest mes serà el segon que he acabat com a becari, i encara no n'he cobrat cap.
Estam amb l'aigua al coll de veres i resulta que ni la UIB se'n refia del Govern metropolità de Madrid.

El meu company de laborati, un FPU, ha cobrat ja i molt puntualment. Els de la CAIB (del govern de les Illes Balears i Pitiüses), poden demanar, en cas de retard, una bestreta a la universitat. Com que no som ni un cas ni un altre (la UIB no avança els doblers si aquests "han de venir de Madrid"; senyal que els coneixen), no veig un puta euro des de fa mesos.

Ja veurem fins on arribam. Si em toquen molt els collons, pot ser que caigui malalt (per falta de recursos, és clar; que esclaus de la HISENDA, en som tots, no?).

Per què, si som la primera de les colònies, hem de ser la darrera en deixar de ser-ho?

La vera ciència

2008-10-09T06:35:00.000-07:00

Ara que llegesc articles sobre sistemàtica he pogut comprovar que aquesta branca de la ciència és ben igual en molts d'aspectes a la lingüística. Sempre n'hi ha que s'inventen i publiquen troballes molt rares que són l'excepció a l'absoluta totalitat.
Allà deçà apareix una llengua que no té d'allò que trobam a les altres 5.999. I aquí trobam noves espècies. Directament. Fora passar per la casella de sortida ni cobrar els 300€.

Això fa que pensi sovint en la maranya en què vivim. Si aguaitam una mica per sobre el mur i feim quatre preguntes ens trobarem que els físics també tenen les seves coses, molt semblant a aquestes. I els bioquímics, pel que en sé, també. Aleshores, què se suposa que feim?

Em fa molta gràcia (i pena) quan la gent que no és del gremi me'n parla tota emocionada i admirada sobre els científics i la feina que se suposa que feim. És clar, que aquella persona no sap que moltes de les teories que se solen explicar com a veritats revelades són bastides damunt supòsits no demostrats que s'infereixen de dades no del tot ben analitzades. Aleshores a partir d'aquests fonaments es comencen a plantejar un munt de teories que, dialecticament, quadren emperò, que sovint no soporten la mínima prova empírica. És aleshores quan un mínim de cent articles se'n van a cagar a la via. Cent articles! Havíem meditat bé sobre tot plegat? O és que en realitat no ens importava gaire en aquell moment?

Supòs que no. M'imagín que igual que aquell funcionari sovint es bota les petites normes, aquell picapedrer que no té un bloquet i hi fot quatre pedres, o aquell analista que decideix mirar només unes poques columnes de l'estadística perquè són les que li convé, a l'autoanomenat món de la ciència també tancam els ulls i hi posam la nostra pedra en lloc del bloquet, observam les dades que sí ens donen la raó, però no les altres, i si ningú no se'n tem, tampoc no passa res, no? Sempre som a temps de fer-ne una versió 2.0 d'allò que prèviament proposàrem.

Tothom ho sap. Tothom hi conviu.
Quins collons.

Altijd aan het leren

2008-10-09T05:47:00.000-07:00

Het leren heeft geen eindpunt. Nu begin ik met sistematiek, een nieuw gebied van de wetenschap, die ik noch niet kende. Ik moet een heleboel artikels lezen, over hoe men de organisemen clasificieren moet, over wat een taxon is, wat een clade, etc.

Heeft het een duidelijke betrekking met taalwetenschap? Een met biolinguïstiek? Ik hoop van wel en ik denk van wel. Hedendaags zijn er te veel taalwetenschappers die over evolutie spreken willen, maar ze hebben weinig erover gelezen. Daarom wil ik eraan deelnemen.

Ik vind alles heel interessant, en bovendien leer ik altijd nieuwe dingen, concepten en methoden om empirische onderzoek te voltrekken. Echt spannend.

Het volgende station: moraal, taal en waarneming van esthetica.

La lluita continua / Wieder am kämpfen

2008-09-30T08:38:00.000-07:00

Ho he aconseguit, ha pagat la pena de presentar-me a les 7:40 del matí a l'EOI de Palma. Després de quatre anys fora de l'Illa, torn a ser un alumne d'aquesta escola. I a la fi alumne del cinquè curs d'Alemany, cosa que fins ara no havia estat possible, per mor de fer tantes voltes amunt i avall. I això que només en quedaven tres, de places. Per sort n'era el primer.
Mem si en treim res de profit.
Ahir començaren la primera classe; demà la segona (primera per jo).

Endlich habe ich es geschaft. Ich dachte, dass es sinnlos war, um 7:40 vor der Tür der EOI von Palma (Ofizielle Sprachschule) stehen. Aber ich habe einen Platz als student bekommen. Es war schwierig, denn es gab nur drei freie Plätze. Gott sei dank, war ich der Erste der Reihe, der für den lezten Deutschkurs anmelden wollte.
Mal sehen, wenn ich etwas nützlich damit mache.
Gestern haben sie damit angefangen; morgen ist der zweite Tag (erstes Mal für mich).

la navalla d'Ockham

2008-09-29T06:31:00.000-07:00

Llavors d'una interessant reunió he pogut veure que una de les principals eines que farem servir al grup d'investigació serà precisament la navalla d'Ockham (també escrit Occam) o més aviat, el principi de parsimonia, segons els quals, l'explicació més senzilla sol ésser la més probable (que no provable), per bé que no sempre és la vertadera.

La primera vegada que en vaig sentir a parlar fou a Amsterdam, mentre llegia una article sobre adquisició del llenguatge.

Que ara, al grup, tenguin això tan en compte, fa pensar si realment a la Lingüística ho hem aplicat tant com calia. Llegim articles i articles, amb enrevessades teories... a partir de quan podem tallar amb la navalla? Però, pel que es veu, la majoria de l'àmbit científic no s'escapa de tot això.

De moment, m'acabaré la tassa de te i continuaré llegint i pensant sobre les teories fetes sobre l'evolució humana i sobre com i on començar a tallar. En tenir pràctica, pot ser fora bo fer el mateix a Lingüística.

Pus! Me'n vaig a nedar!

2008-09-18T07:11:00.000-07:00

Tot el dematí preparant una enorme llista de documents que necessitam per a demanar uns ajuts. Llavors començ a estudiar i veig que dos companys meus lingüístes, coneguts per respondre força tard, m'han respost a una qüestió i fins i tot han continuat el fil de la conversa amb una parell més d'e-mails. Escandalós. Era per treure cava rosat.

Però és que a més a més m'han enviat un article d'un tal Chomsky, que diuen que en sap una mica, d'això de xerrar amb sentit. "Biolinguistic Explorations: Design, Development, Evolution". "Avui és el dia" - he pensat.

I he començat a llegir un capítol sobre computabilitat i decibilitat, un tema que m'interessa, però que me costa. I jo llegint, llegint, (assimilant , que diria l'home de Mart) fins que arribam quasi al final, quan ja llegia arronçant les celles, i una idea titillejava, intermitent, insegura. Però, això no vol dir que...? I si resulta que...? Però jo continuava la meva lectura amb fe fervorosa en les matemàtiques fins que he arribat a la darrera línia del capítol: "No hi ha cap algoritme per determinar si una llista d'instruccions és un algoritme".

Ha estat aleshores quan totes les meves fantasies sobre l'arquitectura del llenguatge humà han caigut com la llenya d'un 4d9 (castell) just abans de fer l'aleta; sense remei, dolorosa, amb aquell deix d'insolència conjuminat de manera gairebé elèctrica amb la burla.

No som encara prou fort; si em tiren una antipartícula a la cara, no m'hi fusión i esdevenc energia de radiació, no; no desapareix la meva matèria escampant-se únicament ones energètiques fins a arribar a la corvativa i obaga volta de l'univers. Ans al contrari, l'antipartícula em fer un ull, me fa mal, jo reneg i m'empreny.

Acció - reacció.
Així que ja està bé d'acudits matemàtics fora solucions. Avui no en vull pus! Me'n vaig a nedar, a fer xip-xap i tal volta pensaré que tot això té quelcom de positiu.

Die Zukunft meines Deustches

2008-09-17T03:40:00.000-07:00

Ich habe es nicht geschaft. Diese woche sollte ich drei Teilen der Prüfung wieder machen, und es ist einfach zu viel. Das Sprechen und das Hörenverschtehen sind schon bestanden, aber für die Grammatik brauche ich mehr als ein paar Wochen, um es gut vorzubereiten.
Ich werde es versuchen, wieder zur Escola Oficial d'Idiomes zu gehen, aber es ist noch nicht sicher, ob es noch freie Plätze gibt. Am 30. dieses Monats muss ich dahin gehen um für einen Platz zu kämpfen, gegen eine schreiende Masse.

In der Zwischenzeit lese ich einen wunderwahren Roman: Das Montglane-Spiel, von Katherine Neville. Es ist sehr interessant, es geht um über ein Schachspiel von Karl dem Grosse, das verzaubert ist, und eine Gruppe Nonnen der Epoche der Frazösische Revolution die jeden Teil des Spieles schützen müssen. Dann gibt es auch eine Frau im heutigen New York, die ein besonderes Schicksal in Verbindung mit dem Spiel hat. Sehr spannend.

Setembre ja és ací

2008-09-01T22:06:00.000-07:00

És molt prest. Ahir em vaig colgar molt d'hora i avui no eren les sis que ja no podia fer més voltes.
A sobre, tenia un article d'un que fa lingüística estadística que em feia voltes al cap. No m'havia agradat gens ni mica. En fi, ja passa això, de tant en tant. Després de molestar cibernèticament els meus companys amb un mail queixant-me perquè m'havien llevat el sheriff, he continuat amb coses més serioses, com les que diuen Smith & Szathmáry. Els vos recoman.

D'aquí poquet hauré de fer la matrícula de les darreres asisgnatures d'aquest màster. En tenc tres de segures i la quarta encara no n'estic segur. Són aquestes:
- Epistemologia Evolutiva.
- Cognició comparada.
- Tècniques de neuroimatge en l'estudi de la cognició.

- La quarta, bufffff, s'hi perfilen una possible Genètica humana i una possible Evolució molecular. La primera té més punts, car sembla un tant més general i introductòria, cosa que m'aniria bé per començar en tot això.

- Finalment, a partir d'enguany hem de fer el treball de fi de màster. Almanco no el sofriré tant com el que vaig fer a la UAB.

I per postres, un mal moviment m'ha deixat l'esquena ben arreglada.

Sorpresa de la temporada: dins del grup de les molt defectuoses cerveses en llauna, n'he descoberta (gràcies, oh, Crisi!) una que està prou bé: Steinburg clàsica. Està prou bé, tenint en compte que jugam a la 3a lliga regional preferent de les cerveses.

D'altra banda, estic content perquè el metro marí que hem inventat a Mallorca (després de la Balearització, la segona més gran aportació a la cultura universal per part nostra) ja torna a córrer amunt i avall. Diuen, i possiblement teniguin raó, que el bitllet simple és el més barat de l'estat espanyol (0,90 €). Llàstima que no tenguin T-10, ni 50/30, ni T-mes, ni res de res. Així que ara per ara, continuarem amb el bus (0,30), quin remei, o, el dia que m'aixequi temerari, intentaré anar-hi en bicicleta.

"knotige" taal

2008-07-22T06:50:00.000-07:00

Eindelijk heb ik een nieuw huis, met drie kammertjes in drie veschielende kleuren geverft. Na een week an het verfen ben ik total moe.

Sinds weken denk ik aan mijn experimenten, die ik voor mijn disertatie moet doen. Is de tegenwordige taal iets die alleen de H.sapiens hebben kunnen "gebruiken"? Dit is de vraag. De vraag is net als een knot, een de taal leek wel een knot. Ik bedoel niet de woorden, natuurlijk, maar de motor, de maschine die heeft ontwikkelt tot wat het is.

Hoe kunnen we weten, dat alles is merge. En dus, als alles merge is, zouden we ook toegeven, dat taal, matematic en musiek een vast en zeker overeenkomst punkt in onze hersens hebben?

1-3-3-3-1

2008-07-08T00:50:00.000-07:00

Un estiu, tres mesos, tres experiments, tres informes, una exposició. 1-3-3-3-1

I les vacances on són, eh?

Per sort, en voler vaig a fer un capfico en aigües tranquil·les i buides de turistes...

I a veure si aconseguim arrencar d'una vegada els castells. Fa una setmana em vaig estrenar dirigint una actuació i la veritat és que molt bé.

Ah, no ho havia dit? I tant, això és un BLOG!

El final que comença el principi

2008-06-20T08:30:00.000-07:00

Avui ha estat el darrer dia a l'escola de primària on he fet feina aquest curs. Un sol alumne, però el de cor més gran. El pobret s'ha emocionat i no volia llegir la carta/diploma que li havia fet. Fins i tot es pensava que era una de les temudes "notes" que enviam als pares quan no han fet bonda.

Idò ja s'ha acabat.

Ja hem trobat pis, al casc antic, com volíem. També hem donat d'alta el telèfon. Fins i tot he començat a fer paquets (llibres, que és el que tenc més).

Traslladaré els meus exèrcits nan, norsca i imperial i ocuparan orgullosos noves contrades d'aquesta ciutat.

Encara que no ho paregui, aquesta és una ciutat que cuida de l'illenc. No és molt bella, i de fet és un pecat del creixement urbanístic. Però la gent de sempre ens cuida'm entre nosaltres, i això està bé. Almanco tenim això. Estic temptat d'amollar un dels nostres "tanmateixos", però m'aguantaré.

Si la feina al grup és bona, crec que tindré els pilars fonamentals. Si apareixen un o més "sprandels" (carcanyols*), esper que els pugui trobar un ús útil i beneficiós.

Siau on siau, feis bonda.

*| 2. El buit que roman a ambdós costats d'una volta, entre l'arc d'extradós i la part superior d'aquella (or.); cast. seno. Aquell trau donava en el carcanyol d'una volta antiga y era ben bé un catau, Víct. Cat., Cayres 101.

Die Prüfung

2008-06-14T07:04:00.000-07:00

Übrigens, nächste Woche habe ich die Prüfung für das lezte Deustchkurs in der EOI, aber leider habe ich dieses Jahr nicht zu viel Zeit gehabt um es genug gut vorzubereiden. Zum Wenigsten habe ich damit wieder angefangen. Ich glaube nicht, dass ich es schaffe, aber ich muss es doch probieren.

Ich lese Zeitungen, die Grammatik, aber doch zu spät, nach vier Jahre.

Mal sehen. Drücken Sie bitte die Daumen!

Dissabte tot se pasta

2008-06-14T05:02:00.000-07:00

Setmana de reunions, més de les que he fetes en molts d'anys.

I mentrestant continuam la cerca del pis. Ahir anàrem a una reunió amb uns llogaters que ens demanàrem la vida i miracles de cadascú de nosaltres dos. I encara així no és segur. Ja ho veurem.

La furgoneta que ahir començàrem a arreglar encara no tira. Li hem canviat el termostat i un dels tubs. Encara no aconseguim que l'aigua hi passi i refrigeri. Següent passa, cal mecànic.

Ahir em regalaren uns llibres magnífics: Documents cabdals del Regne de Mallorca. Tres volums explèndids on apareixen les fotografies de cada pàgina i llavors la seva transcripció dels documents fundacionals del Regne de Mallorca:

Vol.1 Llibre del Repartiment de Mallorca o Llibre del Rei.

Vol.2 Explicit Liber qui dicitur caputbrevitum, quem ipse dimissit in domo Templi Maioricis, arabice scriptum.

vol.3 Capbreu de les divisions del Regne de Mallorca entre lo Rey y els seus a 1 de juliol de M CC XXX II.

Tres joies que he d'examinar en tenir una mica de temps.

De taal van Erasmus

2008-06-11T00:36:00.000-07:00

(NL)
We gaan probieren hoe het gaat.
Hoewel ik niet altijd in het nederlands schrijven zal, deze blog is ook een hoekje waar ik een beetje in deze mooie taal denken kan.

Taalwetenschap en rare (soms komische) gedachten, daar gaat het om.

Hum!

2008-06-10T10:47:00.000-07:00

Final de la temporada. Uns resultats bons, prou bons.
M'ha costat una desena d'anys i a la fi faig una cosa que m'agrada. Veure'm fins on em deixen (jo inclòs) arribar.

Com serà el següent semestre? Molt diferent des del moment que tenc la beca.

Tenc moltes idees, moltes, i no veig el moment de quedar lliure de l'escola, de la cerca de pis...
En fi, vull estar lliure de noses que no em deixen fer el que vull. I qui no? Sort de na Sílvia. Però diu que som un despistat. Humm...

Foto: München. Dat was een lekker biertje! (NL)

Avís per la tropa: és molt possible que vagi canviant de llengua. Però com que tot és una sola llengua, o més ben dit, no existeixen les llengües, no us n'heu de preocupar. Preocupa-vos quan no hi hagi cervesa!